Indoeuropeu
De Valenciclopèdia
| €uröantiôp€yo {euroindoeuropeu}
| |
| Àrea d'influència | |
|---|---|
| Unió Eurofea i voltants. | |
| Dades estadístiques | |
| Noms alternatius | eurollengua. |
| Regulat per | Eurocomissió per al Regulament Burocràtic de les Llengues Suprarregionals Europees |
| Família | Euro-asiàtica
|
| Parlants
- Total (2007)
|
57 milîons (Segons la EcRBLSE).
|
| Codi | i€ |
| Tipus d'escriptura | Caràcters fàlics accentuats i cedats |
| €uröpédìâ | |
L'indoeuropeu (€uröantiôp€yo ne l'original) és una llengua original de la península europea. Es oficial actualment en tots ês països que conformen la Unió Eurofea i parlâ per tots es seus habitants.
[edita] Característiques
- El só intervocal bilabial morrudo no existix en indoeuropeu. En substitució, els parlants donen una palmà ne'l trasero i a la vegâ se treuen un moc.
- Se fica acsent, quan penses que un atre no te va a entèndrer i sí si que't va a entèndrer llavors no hu fiques. Així trobem que paraules com /màdambônabí/ que en indoeuropeu vol dir puta porta dos accents gramaticals i un autodiacrític.
- L'indoeuropeu afegix sempre la partícula euro- en dos de cada 15 paraules. Aixina trobem que no hi ha la comissió sinós la eurocomissió, i no és el banc sinòs el eurobanc. Açò és una traducció literal, ja que sabem perfectament que en indoeuropeu escrit seria /€uròcommissâöm/ i /€üròbànkên/.
- El seu alfabet és el llatí perô tammé se nutrix d'una lletra pròpia. La €, o /e trencâ/ tammé coneguda com /E Uropea/. Fa el só conegut /è/ i tammé /é/ i sense dupte que tammé /ê/ i /ë/
[edita] ampliar
